Diccionari.cat
Optimot, consultes lingüístiques

Apendre amb els manuals d'usuari dels equipaments de laboratori - Part1

Una cosa que cal fer quan adquirim equipament de laboratori és llegir els manuals d’usuari per dos motius ben importants. El primer motiu és evitar fer malbé els equips com va passar aquí i el segon és que segur que apendrem conceptes nous. La idea d’aquesta entrada és fer un resum de les coses que més m’han cridat l’atenció del manual de la font d’alimentació Agilent E3644A.

  • Floating power supply: A vegades la nostra font d’alimentació pot no arribar al voltatge desitjat i per això ens podria interessar connectar dues fonts en sèrie per doblar-lo. Això només ho podem aconseguir si utilitzem una font d’alimentació adicional amb capacitat de flotar de ground (terra). Una imatge val més que mil paraules així que a la foto inferior veureu les diferències d’una font “no flotant” i la d’una “flotant”.
Contingut: Diferents tipus de font d'alimentació. Source: Momex.cat

En principi, la carcassa de tota font d’alimentació (o de qualsevol altre equipament) vindrà connectada a terra per protegir l’usuari de qualsevol derivació a la carcassa de l’aparell. Algunes fonts més senzilles probablement vindran amb el pol negatiu també connectat a terra i n’hi haurà d’altres que ens permetran escollir quin pol (positiu / negatiu / cap) haurà d’estar connectat a massa.
I que pot passar si connectem dues fonts d’alimentació en sèrie amb el pol negatiu connectat a terra? Doncs com podeu veure a la imatge inferior, estem creant un curtcircuit i veurem fum en alguna part del circuit.

Contingut: Curtcircuit en dues font d'alimentació amb pol negatiu a terra. Source: Momex.cat Contingut: Connexions pels sense + - i Ground per aconseguir una floating power supply. Source: Agilent
...Seguiu llegint

Com utilitzar un domini propi a Github pages quan el teu proveïdor deshabilita la Gestió de DNS?

L’altre dia em vaig emportar una desagradable sorpresa quan estava creant un nou lloc web. Resulta que el meu proveïdor de domini (swhosting) va decidir canviar les condicions dels serveis contractats i l’apartat “Gestió de DNS” deixava d’estar inclòs en el servei bàsic Hosting Micro i si el volia incloure havia de pagar adicionalment 9,5€/any. Sembla ser que van enviar una circular que jo no vaig llegir/trobar (per descomptat, els hi concediré el benefici del dubte). La part interessant és que la publicitat al seu web no l’han canviat com tocaria i em van generar confusió amb la frase “Serveis gratuïts inclosos - Gestió de DNS” que es segueix anunciant com es feia fa 1, 2 i 3 anys. Sembla ser que la combinació de paraules “Gestió de DNS” de Desembre de 2013 i la d’avui, Juny 2017, no volen dir el mateix i per tant, no inclouen el mateix… 3 tipus de queixes enviades a atenció al client (mur, tiquet administratiu i telf) i tres respostes que no m’ajuden en res. La sol·lució és molt fàcil, només han d’especificar que la modificació de registres s’ha de contractar per separat. Total, aquí deixo reflexada la meva total insatisfacció com a client que s’ha sentit enganyat i han passat olímpicament d’ell. (1)

En definitiva, un cop ja tenim el domini fet i no podem canviar els registres de les DNS (A, MX, CNAME…), com podem enllaçar el nostre domini a Github? Si mirem la llista que ofereix la fundació.cat veiem que un 80% de les empreses que ofereixen el domini .cat també ofereixen la Gestió de DNS. Una per una anem mirant fins que topem amb una empresa anomenada CDMON que només registrant-se com a usuari ens ofereixen el servei de Gestió de DNS gratuït. Per cert, al web de la fundació ho tenen més clar que els mateixos de swhosting..

Contingut: Llista de la fundació.cat. Source: Fundació.cat

Passos

1- Mudar les nostres DNS / Domain Name System

Una cosa que encara no han deshabilitat a swhosting és el poder canviar el que ells anomenen “Dades de DNS” o els noms dels servidors de DNS pel nostre domini (sí, això és el que ells anomenen Gestió de DNS a 2017). Així doncs, el primer que haurem de fer és canviar aquestes DNS per les de CDMON.

...Seguiu llegint

Reparació d'un oscil·loscopi USB - PicoScope 4227

L’altre dia va arribar a les meves mans un oscil·loscopi USB que no funcionava prou interessant com per intentar esbrinar què li passava. Era un PicoScope 4227 (100MHz, 2ch, 250MS/S) i el problema era desconegut.

Contingut: PicoScope 4227. Source: PicoScope.nl Contingut: Especificació PicoScope4227. Source: Momex.cat

Molts cops, per saber per on començar la reparació, el millor és engegar l’aparell per veure si el seu comportament ens pot donar algunes pistes. Altres vegades, és millor no fer-ho si l’aparell fa olor a cremat o el fusible ha fallat. En aquests casos, el millor és obrir l’aparell i començar per donar una ullada per trobar parts defectuoses. En el nostre cas, com no fa olor i l’alimentació ve donada per l’USB de l’ordinador (protecció contra curts), el millor és connectar-ho i veure que passa.

...Seguiu llegint

Reparació d'un multímetre HP 3478A

Fa un temps vaig aconseguir un multímetre que estava bastant atrontinat. Es tractava d’un multímetre digital HP 3478A de 5.5 dígits i per començar no tenia la coberta del portafusibles, el botó d’ON-OFF es quedava encallat i segons el seu propietari, era dels anys 80, no funcionava i no tenia cap mena d’idea sobre què li havien fet o què li passava.

Contingut: HP 3478A DMM. Source: Momex.cat Contingut: Especificació HP 3478A DMM. Source: HP

Aquests multímetres són una mica particulars ja que utilitzen una bateria interna que s’encarrega d’alimentar la ROM on hi ha enmagatzemat el calibratge i per tant s’ha de canviar cada 10 anys més o menys. Si es té sort i l’aparell ha tingut un bon manteniment segurament estarà bé i no caldrà recalibrar. Com no funcionava i lògicament s’havia d’instal·lar un portafusibles i fer els canvis necessaris al transformador (era un aparell dels USA i per tant venia configurat per 115V), el millor era obrir-lo i començar pas a pas.

...Seguiu llegint

Quant ens costa reciclar (o no reciclar)?

A l’entrada anterior hem vist quants residus vam generar a casa durant la segona meitat de l’any passat. Queda clar que si fem l’esforç de separar només enviarem a l’abocador (o incinerador) entre un 5 i un 10% del que generem durant un any. Com tot i això encara hi ha gent que no està convençuda, anem a fer l’estudi econòmic…així doncs, ets conscient del que val gestionar cada tona de residu?

  • Rebuig: A Catalunya el cost de recollida i tractament per tona de rebuig que va a l’abocador varia depenent de les fonts consultades, però va des dels 90€/t a Barcelona (77€/t de mitja a la resta del país) (font) fins a valors més elevats com podem veure en aquest altre document que parlen d’uns 117,6€/t. Per comparar-ho amb un altre país europeu, a Alemanya es paguen 140€ només de tractament a l’abocador (font). Des del 2013, degut a la directiva europea de reciclatge (Waste Framework Directive by 2020) que imposa uns límits mínims de reciclatge als països de la unió europea, des de la Generalitat / ARC s’ha impulsat el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2020 (PRECAT20) que mitjançant unes mesures fiscals força als ajuntaments a posar-se les piles en temes de reciclatge fins a tal punt que els hi surti molt car el no reciclar. Una d’aquestes mesures és que al cost de tractament s’inclou un cànon que incrementa any rere any aproximadament uns 5€/t fins al 2020. Recordem que l’objectiu del PRECAT20 és d’incrementar la recollida selectiva dels residus municipals fins un nivell mínim del 60% respecte els residus generats (a Catalunya al 2015 estàvem al 39%).
Tractament \ Cànon 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Abocador 12,4€/t 15,8€/t 19,1€/t 24,5€/t 30€/t 35,6€/t 41,3€/t 47,1€/t
Incineració 5,8€/t 7,4€/t 9€/t 11,7€/t 14,5€/t 35,6€/t 41,3€/t 47,1€/t
  • Orgànic: Pel FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals) també trobem costos diferents depenent de la zona geogràfica de Catalunya. La raó, un altre cop, és que algunes plantes de compostatge són més cares que altres i algunes poblacions han de transportar els residus més lluny que d’altres. Així doncs, en aquest document, trobem que de mitjana a l’estat espanyol la recollida de la FORM és de 40€/t i el tractament oscil·la entre 18-30€/t. Però si busqueu més en profunditat, trobareu que a les zones menys poblades el preu és superior com per exemple, a Sort, el preu de tractament a la planta de compostatge és de 43€/t (font).
    Com es donava el cas, com comenten al final d’aquesta noticia, que hi havia municipis que els hi costava més car el processar la tona de FORM que anar directament a l’abocador (Granollers, planta de compostatge 80€ vs abocador 40€ al 2012), el cànon sobre les deixalles que van a l’abocador incentiva fiscalment a reciclar.
...Seguiu llegint

Quants residus generem a casa durant un any?

A l’entrada anterior hem vist, de mitjana, quantes deixalles genera cada català en un any (dades de 2015). El problema d’això és que en aquestes dades oficials de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) s’agrupen tots els residus municipals ja vinguin dels domicilis, comerços o empreses. Així que en aquesta entrada ens proposarem trobar quina és la quantitat de residus que generem a casa i quin percentatge correspon a cada fracció. Això potser ajuda als no convençuts que no reciclar no surt a compte, tant ecològica com econòmicament. Com a casa som uns geeks, vam decidir fer durant mig any una activitat una mica peculiar, apuntaríem els kg de residus que anéssim generant. Amb això ja podríem donar una resposta al nostre dubte.

Nota: Sigues lliure d'utilitzar aquesta informació sempre i quan facis referència a aquest blog. En cas de necessitar dades del nostre perfil i hàbits de consum no dubtis en posar-te en contacte amb mi.


La següent imatge és el resum de totes les vegades que varem baixar a llençar els residus. De manera general, cada anotació és una bossa plena.

Contingut: Llistat de deixalles a casa durant la segona meitat de l'any 2016 per a dues persones. Source: Momex.cat

Com veieu, el líder en nombre de bosses és el plàstic (primera columna per l’esquerra), doblant pràcticament al segon que és l’orgànic (quarta columna per l’esquerra). Un altre punt interessant és que en mig any només hem generat 5 bosses de rebuig (General, tercera columna per l’esquerra).
Si ho grafiquem (kg vs temps), veurem d’una manera discretitzada com anàvem generant els residus en funció del temps. Totes les fraccions s’han de llegir amb l’eix principal (esquerre, en kg) exepte l’orgànic que es mira amb el secondari (dret, en kg):

Contingut: Gràfic progressiu de les deixalles generades a casa durant la segona meitat de l'any 2016 per a dues persones Source: Momex.cat

Anem a fer uns càlculs per veure els valors en kg totals, relatius (%) i per persona i també el nombre de bosses i el % que representa del total.

...Seguiu llegint

De mitjana, quants residus genera cada català durant un any?

Cada dia tenim camions que transporten les nostres deixalles des dels contenidors fins als abocadors o centres de reciclatge. Un cop allà, seran tractades per ser transformades, reutilitzades o emmagatzemades. Aquesta manera despreocupada d’interactuar amb allò que generem ens fa immunes, inconscients i/o ignorants de les conseqüències a llarg termini del nivell de consum amb el que ens hem aconstumat a viure. La dada curiosa de tot això és que cada cop consumim més (en comparació, per exemple, a fa 25 o 50 anys) degut a la globalització, el foment del consum i l’augment del poder adquisitiu de la nostra societat i no per això hauria de significar que generem més “rebuig” (contenidor gris) ja que també hem creat noves tècniques de reciclatge que fan que no totes les deixalles acabin als abocadors. El problema de tot això, però, està en que no totes les persones estan concienciades amb això del reciclatge i encara tenim una part de la població que no fa classificació de residus a casa, perquè no hi creu o no li afecta o simplement es mira les conseqüències (per a nosaltres els humans) a curt termini i ho llença tot al contenidor gris.

Contingut: Abocador de Coll Cardús. Source: Imatge cedida al diari naciódigital.cat Abocador. Source: Xavier Jubierre

Al web de l’ARC (Agència Catalana de Residus) hi ha moltíssima informació interessant (estadístiques, gràfiques, reglamentacions, gestió de residus,..) que ens pot ajudar a entendre que fem aquí a casa nostra. En aquest pdf hi trobareu un resum de la gestió dels residus municipals de l’any 2015 (el document es va crear al Juliol del 2016). Segons aquest document, durant l’any 2015 es van generar a Catalunya un total de 3,7 milions de tones de residus municipals, dels quals un 61% pertany a rebuig que va acabar a l’abocador o incinerat i la resta, un 39% pertany a recollida selectiva (molt per sota d’altres paisos europeus com Alemanya que es situa al voltant del 70%). Per cada català això equivaldria a 1,35kg per persona que si ho parem a pensar podria semblar molt, però a part que això és una mitjana de tota la població, aquí no només has de comptar el que llencem als contenidors, si no també s’hi sumen altres deixalles generades per comerços, oficines i serveis… us deixo a continuació la definició de l’ARC:

...Seguiu llegint

Tacòmetre Digital per a Harley Davidson Sportster (Part 15 - Problemes durant el projecte i millores)

Part1 / Part2 / Part3 / Part4 / Part5 / Part6 / Part7 / Part8 / Part9 / Part10 / Part11 / Part12 / Part13 / Part14 / Part15

Problemes:

  • El primer i principal, com dimonis ho faig? aquest era el primer projecte d’aquesta magnitut amb el que m’enfrontava i havia de pensar com fer pràcticament tot.
  • Els transceptors (trasnceiver en anglès) per J1850 VPW estaven descontinuats des de feia anys. Per sort, en vaig trobar 3 a l’eBay i vaig poder fer una unitat de control dummy (de mentira) emisora de senyals pel bus de dades. Pel disseny final, però, vaig optar per utilitzar un parell de transistors i resistències.
  • La falta d’experiència a l’hora de soldar components SMD em va portar a perdre un parell de PCBs. Per sort, sempre començava a soldar aquells components més complicats, en aquest cas, el driver dels 7 segments i LEDs.
  • Vaig patir bastants problemes a les PCBs, bàsciament degut a males soldadures, que em van fer perdre setmanes senceres i també la il·lusió per continuar el projecte. Per example, per culpa d’una resistència mal soldada (micro fractura i per tant falta de continuïtat) pensar que era un problema de software i després d’una setmana diagnosticant a estones, quan ja vas a tirar la tovallola, comences a tocar els components amb el dit i comença a funcionar com era d’esperar.
  • Equipaments de mesura bastant precaris o fonts d’alimentació provinents d’un ordinador amb sortida fixa a 12V. De totes maneres, com heu vist, aquestes eines les vaig anar comprant a mesura que les necessitava. He de dir que han sigut una de les millors inversions que he fet. També he de dir que amb equipament més senzill també hauria pogut acabar el projecte (un soldador galdós, un multimetre Vichy VC99, una font d’alimentació d’ordinador i un logic analyzer de 15€ en comptes d’un oscil·loscopi).


Millores:

  • El software encara té algunes errades. Per exemple: alugnes vegades apareixen números que no tocaria a l’indicador de marxa.
  • Implementar la funció del consum de benzina que actualment està en blanc.
  • La lluminositat es pot reduir o augmentar a gust de l’usuari, però la lluminositat de l’indicador de marxa és fixa i per la nit pot molestar una mica.
  • Els LEDs utilitzats per la barra d’RPM o per l’indicador de mode no es veuen a plena llum del dia.
  • Amb el sol il·luminant per darrera no es veuen els 7 segments encara que estiguin a plena potència.
  • El botó posterior a vegades no respon bé. Podria ser software, però jo em decanto més per una mala fixació del botó a la carcassa que genera falsos contactes als terminals del botó.
  • La carcassa impresa en 3D la milloraria en molts sentits, per exemple, formes específiques per bloquejar la PCB internament. Un disseny intel·ligent és la clau per notar la qualitat d’un producte durant el seu funcionament. Una altra millora relacionada amb la carcassa seria la de millorar la impermeabilitat o la ventilació correcta per evitar humitats a l’interior.
  • Crear un vinil decent per posar a la caràtula. Actualment vaig amb una impresió en paper que va començar a arrugar-se durant el meu viatge als Alps Suïssos (tots els dies amb pluja).


I fins aquí aquest meravellós projecte. Qualsevol pregunta, deixeu-la als comentaris o envieu-me un correu. Salut

Contingut: vista del tacòmetre digital. Source: Momex.cat

Part1 / Part2 / Part3 / Part4 / Part5 / Part6 / Part7 / Part8 / Part9 / Part10 / Part11 / Part12 / Part13 / Part14 / Part15

Si vols seguir llegint entrades d'aquest blog, entra a l'arxiu i sel·lecciona les entrades desitjades.