Diccionari.cat
Optimot, consultes lingüístiques

caHome residus-domèstics-part3

Quant ens costa reciclar (o no reciclar)?

A l’entrada anterior hem vist quants residus vam generar a casa durant la segona meitat de l’any passat. Queda clar que si fem l’esforç de separar només enviarem a l’abocador (o incinerador) entre un 5 i un 10% del que generem durant un any. Com tot i això encara hi ha gent que no està convençuda, anem a fer l’estudi econòmic…així doncs, ets conscient del que val gestionar cada tona de residu?

  • Rebuig: A Catalunya el cost de recollida i tractament per tona de rebuig que va a l’abocador varia depenent de les fonts consultades, però va des dels 90€/t a Barcelona (77€/t de mitja a la resta del país) (font) fins a valors més elevats com podem veure en aquest altre document que parlen d’uns 117,6€/t. Per comparar-ho amb un altre país europeu, a Alemanya es paguen 140€ només de tractament a l’abocador (font). Des del 2013, degut a la directiva europea de reciclatge (Waste Framework Directive by 2020) que imposa uns límits mínims de reciclatge als països de la unió europea, des de la Generalitat / ARC s’ha impulsat el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2020 (PRECAT20) que mitjançant unes mesures fiscals força als ajuntaments a posar-se les piles en temes de reciclatge fins a tal punt que els hi surti molt car el no reciclar. Una d’aquestes mesures és que al cost de tractament s’inclou un cànon que incrementa any rere any aproximadament uns 5€/t fins al 2020. Recordem que l’objectiu del PRECAT20 és d’incrementar la recollida selectiva dels residus municipals fins un nivell mínim del 60% respecte els residus generats (a Catalunya al 2015 estàvem al 39%).
Tractament \ Cànon 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Abocador 12,4€/t 15,8€/t 19,1€/t 24,5€/t 30€/t 35,6€/t 41,3€/t 47,1€/t
Incineració 5,8€/t 7,4€/t 9€/t 11,7€/t 14,5€/t 35,6€/t 41,3€/t 47,1€/t
  • Orgànic: Pel FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals) també trobem costos diferents depenent de la zona geogràfica de Catalunya. La raó, un altre cop, és que algunes plantes de compostatge són més cares que altres i algunes poblacions han de transportar els residus més lluny que d’altres. Així doncs, en aquest document, trobem que de mitjana a l’estat espanyol la recollida de la FORM és de 40€/t i el tractament oscil·la entre 18-30€/t. Però si busqueu més en profunditat, trobareu que a les zones menys poblades el preu és superior com per exemple, a Sort, el preu de tractament a la planta de compostatge és de 43€/t (font).
    Com es donava el cas, com comenten al final d’aquesta noticia, que hi havia municipis que els hi costava més car el processar la tona de FORM que anar directament a l’abocador (Granollers, planta de compostatge 80€ vs abocador 40€ al 2012), el cànon sobre les deixalles que van a l’abocador incentiva fiscalment a reciclar.

  • Groc, Blau i Verd: En principi la gestió d’aquests residus és gratuita, finançada per Ecoembes i Ecovidrio segons la llei d’envasos que estableix que la gestió ha de ser finançada per les mateixes empreses envasadores. En aquest enllaç, només en castellà (gràcies Ecoembes), s’explica quin és el procés que segueixen els residus des que els introduïm als contenidors groc, blau i verd (aquest últim gestionat per Ecovidrio) fins que es reciclen. Bàsicament, Ecoembes i Ecovidrio s’encarreguen o financen la recollida i tractament d’aquests productes en col·laboració amb l’ajuntament que es veu econòmicament perjudicat en funció de la quantitat d’impropis que hi hagi als contenidors. I això dels impropis, què és? Recordeu aquell rebombori que va causar l’anunci d’Envàs, on vas?? Doncs resulta que només podem llençar al contenidor groc o verd els productes que siguin envasos (plàstic, metàl·lics, brics al groc i vidre al verd) i que les empreses productores d’aquests envasos hagin pagat a Ecoembes/Ecovidrio la corresponent taxa. Això vol dir que altres objectes que poden ser reciclats (com joguines) i hagin estat llençats al contenidor groc/verd siguin considerats com impropis a les plantes de selecció i siguin extrets de la cadena de reciclatge, compactats i llençats finalment a l’abocador (font, pag 17 de 74). La manera correcta, segons l’ARC o Ecoembes/Ecovidrio, és la d’anar a les deixalleries o punts verds i depositar allà la resta de peces de plàstic o vidre (joguines de plàstic, peces de plàstic d’estris de cuina, gots o finestres de vidre,…) ja que la gestió d’aquestes peces es fa per una altra via de l’administració. El problema doncs, va venir quan després d’emetre l’anunci la societat i les associacions ecologistes van avisar que això podria perjudicar la feina feta, bàsicament, generant confusió i emprenyant als nou-recicladors havent de re-separar els plàstics o vidres i havent d’anar al punt verd. Segons el portaveu d’Ecoembes, fins ara l’única inversió privada ha estat la dels envasadors, així que la meva opinió és que la feina feta fins ara per Ecoembes és remarcable ja que ens permet reciclar grans quantitats de residus (i funciona!!), però crec que s’hauria d’anar un pas més enllà i aconseguir unificar tot el reciclatge de plàstic/metall en un sol contenidor groc. La societat és gandula per naturalesa i si li compliquem les coses no reciclarà, així que si aconseguim que la societat separi per materies seria d’agrair un sistema simplificat de recollida. Lògicament, puc entendre que sigui molt fàcil dir-ho i que hi hagi complicacions..però bé, no serà pas per diners..

Molt bé. I de tot això, quant paguem realment nosaltres?

La TMTR és la Taxa Municipal de Tractament de Residus i segons l’ordenança fiscal a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), aquesta taxa és paga mitjançant la factura de l’aigua. La manera de pagar-ho varia en funció del municipi, així que tenim municipis on també s’utilitza la factura de l’aigua com a mitjà i en tenim d’altres que es paga mitjançant un tribut a part com és el cas de Sabadell o Terrassa (enllaç). Per l’AMB, el cost dependrà de factors com el consum d’aigua mensual (m3 –> metres cúbics) i de bonificacions en funció de les nostres visites a les deixalleries (podem aconseguir bonificacions de fins al 25%). En el nostre cas, per exemple, consumim menys de 6m3 d’aigua al mes (categoria D11) i per tant actualment paguem uns 4,95€ cada dos mesos (29,7€/any), com a referència al 2015 pagàvem 9,2€ cada dos mesos (55,2€/any). El meu parer és que el fet de tenir la taxa inclosa a la factura de l’aigua fa que la gent realment no s’enteri que aquest servei té un preu. Si visquéssim a Sabadell pagaríem uns 70€/any aproximadament i a Terrassa uns 97,49€/any, ja que som 2 persones a casa. Així doncs, sembla que no hi ha un valor fix per tothom i els preus poden oscil·lar molt (entre 30 i 140€/any).

Anem a utilitzar les dades que varem recollir durant l’any passat per veure què és el que paguem (A), què és el que hauríem de pagar si no recicléssim (B) i que hauríem de pagar de veritat si tinguéssim un sistema de “pagues pel que generes”(C).

Conceptes
Total generat 2016: 108kg/pers/any * 2pers= 216kg/any
-Rebuig: 5,18kg/pers/any * 2pers= 10,36kg/any
-Orgànic: 54,87kg/pers/any * 2pers= 109,74kg/any
-Resta: - (no compta al tenir gestió gratuita)

Cost abocador AMB: 90€/t cost gestió + 30€/t cànon 2017 = 120€/t
Cost orgànic AMB: 40€/t (recollida) + 30€/t (tractament)= 70€/t

Opció A - Tarifa plana anual
Ja hem vist que paguem actualment 29,7€/any.

Opció B - Cost real sense reciclar
0,216t/any * 120€/t= 25,95€

Opció C - Cost real reciclant
0,01036t/any * 120€/t + 0,10974t/any * 70€/t= 8,925€

Després de fer aquests càlculs crec que és molt evident que “no reciclar” a Barcelona (o a l’AMB) és molt econòmic. Encara no entenc per què el TMTR és tant petit i per què no s’han introduït unes mesures més efectives de retorn/bonificació de la taxa en funció del que es recicla a casa.

Algunes mesures conegudes que poden ajudar a forçar el reciclatge:

  • Recollida porta a porta (elimina l’anonimitat). En alguns pobles de Catalunya es fa. A grans ciutats com Milà o Brussel·les també es fa.
  • Canviar la normativa per obligar a reciclar la FORM (més pesada en %). Bosses de rebuig han de ser transparents i grans sancions pels infractors.
  • Substituir el tribut anual per un preu per cada bossa oficial de rebuig. Grans sancions pels infractors.
  • Contenidors que només s’obrin mitjançant una targeta identificativa on es guardin els cops (i el pes?) del rebuig generat.
  • Sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a productes de proximitat i fàcils de netejar.
  • Altres

Conclusions i brainstorm

  • El TMTR hauria de ser un tribut independent de la factura de l’aigua i s’hauria de pagar com un tribut a part (a la vegada crearia polèmica i es podria popularitzar la necessitat de reciclar).
  • El TMTR a l’AMB és molt baix (<20€/casa de diferència entre cost real de reciclar i de no reciclar).
  • L’AMB hauria d’incrementar el TMTR (proporcional a la despesa econòmica anual de la unitat familiar?) i aplicar mesures de bonificació més efectives (l’actual sistema de bonificació per acudir al punt verd ni és conegut ni és efectiu..).
  • Simplificació dels contenidors per materials simples (no limitar els contenidors groc i verd només a envasos) mitjançant la incorporació de més empreses generadores de residus reciclables.
  • Canviar la legislació per introduir mesures per forçar a la població no compromesa a reciclar (no és un tema de dretes o esquerres, de rics o pobres… és una qüestió totalment transversal que ens afectarà a tots a llarg termini).
keywords: cost, reciclar, quantitat, residus, generació, any, familia, casa, rebuig, contenidor, gris, orgànic, marró, vidre, verd, plàstic, envasos, groc, paper, cartró, verd, oli, punt verd, ACR, agència, catalana, residus